Les meves mini memories d'estada a l'Alpina

Hola tothom ¡ :

He penjat unes fotos, dissortadament, he perdut les que corresponent a la meva època de estada a l’Alpina. Al veure l’escrit del Victor he pensat fer un resum del que jo recordo d’aquells temps.

Vaig anar a la Creu Roja, per el Victor, ja que la seva mare i els meus pares eren amics i d’aquí va vindre el conèixer l’Alpina. Tal com ell explica, les nostres relacions, dins la companyia, foren les de un club excursionista. De fet, jo no en vaig ser membre, fins passat un temps de anar-hi.

Ens van començar a donar a conèixer entre els clubs i els agrupaments de nois i noies guies, que ens avisaven per anar a les seves activitats i nosaltres prestaven el servei sanitari i també col·laboraven en alguna activitat. Posteriorment, van fer serveis fixos a llocs on anaven molts excursionistes: Montserrat, El Figaró, Santa Fe del Montseny, Gualba, etc. També varem posar farmacioles per les muntanyes, que anaven inspeccionant: Montnegre, Montserrat, Estanys de la Pera, Estany Llong i altres que no recordo. Al mateix temps, la secció d’esquí feia servei a: La Molina, Nuria, Port del Comte i Llesui.

El primer vehicle, per transport del personal i la evacuació, era un Citroën amb la llitera al sostre, que cridava l’atenció, a les corbes es tombava que feia por. Molt mes tard, va vindre el Land Rover. Entre tant, amb els vehicles del parc mòbil i els particulars es feien els serveis.

Amb el Victor, el seu germà Roberto, Jaume Peguero, Esteban Fornell, Josep Ulles, Xavier Valeta, jo i algú mes, ajudats per el Dr. Tresserras i el Dr. Pitu Figueras, anaven per les entitats fen cursets de socorrisme, van tindre molt èxit i al final , es va fer un llibre sobre el tema, que en sembla, encara el fan servir a la Creu.

A l’estiu teníem un lloc de socors al Refugi de l’Estany Llong. Van demanar permís a la Comtessa de Torruella de Montgrí que era la propietària d’aquelles contrades i després la van fer

madrina de l’Alpina, com a relacions públiques o van fer molt be. Per la festa de la bandereta, un any, van portar a les Pubilles de Catalunya. Un dels actes mes importants, crec que va ser el campament a la Torre Negre de Sant Cugat, va vindre la tele i fins i tot la Mª del Mar Bonet, aquell temps començava com a cantant i altres artistes. El Manel Fabregat amb les motos ve fer furor.

Tot el que varen fer, no fora possible sense l’anuència dels oficials d’aquell temps que temperaven les relacions amb l’estatus militarista de la Creu: Cervera, Aguilar, Rucabado, Duixans, Benedi, Ayats, Biete i no recordo mes. També estaven els suboficials, per poca memòria, tan sols recordo el Cuso i en Llorca, prego que amb disculpin els altres.

No puc deixar de banda a totes les noies que van estar amb nosaltres i van ajudar a que el nom de l’Alpina fos cada vegada mes conegut. Moltes d’elles les van conèixer als centres de noies guies, centres excursionistes i al Hospital de la Creu Roja. Per desgracia, i per que tinc setanta anys, no podria donar tots el noms, per tant no en diré cap, però moltes d’elles encara estan a la meva memòria perquè ens varen fer amics íntims i altres es van aparellar amb molts de nosaltres i es formaren famílies.

Posteriorment, vaig ser oficial i amb l’Esteve Fornell

, van ser els responsables del servei sanitari de Nuria. Uns anys difícils d’oblidar, per tot el que van passar, bo i dolent, amb els amics de la secció d’esquí, els monitors de l’estació, els empleats del carrilet i la Guardia Civil de Muntanya. Estaven molt units i les xerinoles eren freqüents. Recordo que ens van portar un isard recent nascut i vaig tindre l’honor d’alimentar-lo durant la lactància, li portava la llet per nadons, del laboratori on treballava. Es va fer un animal maco i entremaliat.

Recordo alguns fets que en van marcar :

- La marxa del Reus Ploms a Tarragona, va ser un “plom”, van tenir tants problemes per la gent que es va perdre i per la foscor de la nit, que van arribar a casa de matinada i fets pols.

- El Campament General de Catalunya, a sota els Encantats, a una vall que teníem que arribar a peu i les evacuacions que varen fer, van ser caminant fins el Citroën que estava al Llac de Sant Maurici, la pista era un camí infernal. Van tindre fractures, una picada d’escorçó, caguetes,etc.

- El Campament General de Catalunya al Moixeró, es va acabar tot el que portaven, sort que venia la Lourdes Rocher que tenia coneixements d’herboritzaria i va ajudar a resoldre problemes: Van tenir inundacions, picades mil, les concebudes caguetes, una orella tallada. Per cert, vaig cosir-la i no se com va acabar, perquè era estranger, espero que be.

-El segrest i tiroteig, del Banc Central, semblava una pel·lícula de gàngsters i polis. El mes curiós, va ser una tanqueta de la Guardia Civil que es va acostar a la porta del banc i cridava per el altaveu : “ Compañeros salir, que no os pasara nada” !!!.

- Per l’avió del Montseny, tinc molt mal record, anaven el Jordi Ayats, Juan Carlos Rodríguez, Àngels Ribera, Pere (forestal del Montseny), una parella de Civils i jo. Van ser els primers en arribar al lloc de l’accident i l’espectacle era dantesc, el que mes en va impactar va ser el silenci, la pudor i els cossos empalats als arbres, havia que tallar l’arbre per recollir-los. No va quedar ningú viu.

- I les moltes situacions, amb ferits i algun mort, que van viure a Nuria. Al fill d’un general, molt anomenat en aquells temps, que va caure per la Pala Bestia. Degut al gel, tenia talls per tot el cos, vaig necessitar, per cosir-los, cent cinquanta punts.

- També, una vegada, al Pirineu, amb el Jaume Peguero, van fer de guies a la reialesa, era un familiar del Princep de Mònaco, una nena molt maca. El seu acompanyant, feia mala cara penso, que tenia gelosia. Ja una foto penjada.

- Una hivernal a l’Aneto, per fer unes fotos de promoció d’un jersei especial. Encara no havien arribat al l’Hospital de Benasc, va començar a nevar molt fort i a fer rufada. A les tantes de la nit, estaven perduts, acollonits, per no dir cagats de por. Finalment, van trobar les runes de l’Hospital i van poder guarir-nos. L’endemà, havia tanta neu, que tan sols arribaren fins la Reclosa.

- Una vegada, al arribar al Turó del Home, al travessar la carena, feia tant de vent i tant fort que ens tirava a terra i ens arrossegava. Estaven esperant que calmes el vendaval i van pujar uns motoristes, els van dir que no passessin, ells molt fartons, no es van fer cas i el primer que va sortir, el vent el va llançar, a ell i la moto, muntanya avall, per la pendent que va al Poble del Montseny, tots sabeu lo dreta que es, la feinada va ser nostre per recollir i pujar al motorista per evacuar-lo.

Si continues recordant, igual que cada un de vosaltres, sortiríem mil i una anècdotes, per tant deixem-ho aquí.

Per acabar, el que puc dir, es que durant uns anys, tots els que estaven a la Creu, anaven am il·lusió, esperit de servei i moltes vegades amb el cost econòmic a càrrec nostre. Després les coses a l’ Institució es complicaren i molts van plegar. Però, penso que la memòria d’elefant del Jaume Peguero i les seves fotos, son les que poden donar una visió mes ajustada dels primers temps de l’Alpina.

Una abraçada.

Pere- Apolo

Barcelona, 4 Març 2009